mugilo
mūgilo, āre (mūgio), Naturlaut der Waldesel, Sen. fr. 161. p. 248, 2 R. Anthol. Lat. 762, 53 (233, 53).
See: mugilare
mūgĭlō, āre, intr., se dit du cri de lʼonagre : Anth. 726, 53.
mūgilo, as, āre, intr.: ragliare.