urco
urco, āre, Naturlaut der Luchse, Suet. fr. 161. p. 248, 1 Reiff. Anthol. Lat. 762, 51 (233, 51).
See: urcare
urcō, āre, intr., crier [en parl. du lynx] : Suet. Frg. 248, 1 ; Anth. 762, 51.
urco, as, āre, intr.: fremere, mugolare (detto della lince).