Ἐλάσιππος
1 rey de la Atlántida, Pl.Criti.114c.
2 griego al que mató la amazona Pentesilea, Q.S.1.229.
Ἐλάσ·ιππος, ου (ὁ) [ᾰ] Élasippos, h. Plat. Criti. 114c ; Q. Sm. 1, 299.
Étym. cf. le préc.
1 rey de la Atlántida, Pl.Criti.114c.
2 griego al que mató la amazona Pentesilea, Q.S.1.229.