deifico
dĕĭ-fĭco, āre,
- v. a., to make one a god, to deify, Cassiod. Hist. Eccl. 7, 2 med.; August. Civ. D. 19, 23, 4.
deifico, āre (deus u. facio), vergöttern, Augustin. de civ. dei 19, 23, 4. Cassiod. hist. eccl. 7, 2. p. 281 (b) u. 282 (a) ed. Garet.
See: deificare
dĕĭfĭcō, āre (deus, facio), tr., déifier : Aug. Civ. 19, 23, 4 ; Rufin. Aqu. Orig. Lev. 3, 5.