διαβάτης
διαβάτης, one who ferries over
διαβᾰτ-ης, ου, ὁ,
- one who ferries over or crosses, Ar. Fr. 765.
- II = διαβήτης, Hsch.
1 el que cruza, el que atraviesa Ar.Fr.806, Et.Gen.δια]βάται[ς
quizá ref. a los participantes en la procesión en honor de Amón que incluía la travesía del Nilo de la estatua del dios (cf.
2 v.
διαβάτης, ου (ὁ) [βᾰ] qui traverse, Ar. fr. 726.
Étym. διαβαίνω.
διαβάτης, ὁ, der Uebersetzende, Poll. 2.200 aus Ar.; auch = διαβήτης, VLL.